conta contes a la biblioteca
Què és un conte?
Un conte és un relat curt ple de fantasia que s’ha d’explicar d’una tirada.
Avantatges de la narració de contes per als infants
Des del punt de vista de l’infant que escolta
§ Proporciona alegria i altres emocions.
§ Nodreix i estimula l’esperit.
§ Exercita la intel·ligència emotiva.
§ Obre nous horitzons a la imaginació.
§ Desperta el seu esperit creatiu.
§ Afavoreix una bona atmosfera a l’aula, a la biblioteca o a casa.
§ Estableix corrents de confiança entre mestres, bibliotecaris o bibliotecàries,
mares i pares, contacontes, etc. i els infants.
§ Crea hàbits d’atenció i ensenya a escoltar.
§ Enriqueix el vocabulari.
§ Ajuda a exercitar la memòria.
§ Transmet seguretat.
Des del punt de vista dels que expliquen i representen
§ Utilitza el llenguatge com un clar mitjà de comunicació.
§ Demana efectes (modulació, claredat, tranquil·litat, etc.) que normalment no s’utilitzen a l’hora de parlar.
§ Enriqueix el vocabulari.
§ Treballa els gestos i el llenguatge corporal.
§ Ajuda a saber escoltar (s’ha d’estar atent a les intervencions dels altres).
§ Reforça la memòria.
§ És desinhibidor.
§ Permet treballar alhora matèries com la plàstica, estratègies metodològiques, resolució de problemes, organització del treball, treball en equip, responsabilitat, iniciativa, etc.
Consideracions a l’hora de preparar i fer l’activitat
Des de temps immemorials s’han explicat contes. Els contes formen part de la vida de tots els pobles, de totes les cultures i de totes les civilitzacions.
Els contes han aplegat famílies i clans al voltant d’un foc, han passat de generació a generació, han traspassat fronteres i, malgrat tot, no han perdut la seva essència. Els contes que avui expliquem als nostres infants continuen tenint la mateixa força i
vigència de sempre, i això es veu en el silenci dels que escolten, en la seva expressió i en el seu somriure.
Els contes obren als infants un ampli ventall de possibilitats que, en la seva petita experiència quotidiana, segurament no haurien arribat a imaginar mai per la varietat de temes, situacions, ambients i personatges que hi surten.
A partir del conte, l’infant coneixerà la bondat, la vida difícil de certes persones, les lluites per l’existència, els diferents tipus de vida segons els ambients i les societats, i com es veuen les coses a través d’uns altres ulls. La part més positiva de la majoria dels contes és que plantegen una sèrie de situacions problemàtiques que el protagonista (amb el qual l’infant tendeix a identificar-se) acabarà solucionant.
Consideracions a l’hora d’explicar el conte
§ Cal saber-se’l molt bé: si hi ha dubtes o silencis improcedents durant l’explicació, els nens i nenes que ens escoltin perdran l’atenció.
§ Prendre-se’l seriosament, encara que sigui molt absurd.
§ Tenir calma (no anar de pressa).
§ S’han d’explotar les següents qualitats: simpatia, comprensió, espontaneïtat.
§ El tipus de llenguatge utilitzat s’ha d’adaptar als oients i, per tant, no hem de posar paraules o expressions que no puguin entendre.
§ De tant en tant, hi ha d’haver alguna pausa curta per tensar el fil de l’expectació.
§ És molt important l’entonació (exclamacions de pregunta, d’admiració, de por, de nervis, d’alegria, etc.) perquè la narració no resulti monòtona.
§ S’ha de parlar alt (però no excessivament), clar i vocalitzant molt bé, de cara al’oient (sense donar-li l’esquena i sense amagar la cara).
§ Una manera d’aguantar l’atenció dels oients és mirar als ulls dels que ens escolten,“pentinant” la mirada entre tots i totes.
§ S’ha de procurar que no hi hagi interrupcions.
§ Els nens i nenes que escolten han d’estar còmodes i tots i totes ens han de veure bé (si n’hi ha algun que queda amagat darrere d’un altre, o tapat per una columna, etc.perdrà l’atenció i no ens escoltarà).
§ Si portem decorat, que sigui senzill, i fàcil de treure i posar.
